Després del teatre modern

Abstract

Recorregut per les noves tendencies del teatre durant els anys setanta i vuitanta. La reinterpretació de les avantguardes historiques i l'evolució del performance-art van obrir el camí a les diverses reelaboracions a les quals s'ha vist sotmés el text dramàtic en els darrers vint anys i van donar pas a les successives reformulacions del treball de l'autor i al trencament del contínuum espai-temps, factors, entre d'altres, que ens condueixen a un nou teatre, el qual, més enlla de la representació, aspira a la creació de noves realitats. Segons l'autora, un cop passat el període analític i deconstructor vigent als anys setanta, el teatre ha volgut recuperar la capacitat d'enunciació i de reflexió i ha oposat al relativisme postmodern !'equivalència primigènia entre paraula i accó, entre paraula i imatge