jugar amb els dispositius de parlar - la utopia d’una entesa

Abstract

<p>Tal com afirma Michel Foucault, els elements del teatre han sigut analitzats els darrers anys, cada vegada més, com a dispositius. El concepte de dispositiu apunta a l'anàlisi de les relacions de poder en forma de «saber/poder» cultural i a les possibilitats de la seva subversió (estètica).</p> <p>El potencial crític de maneres de parlar en escena i la seva exposició discursiva rauen en el fet que contenen dispositius teatrals sobre la parla de l'actuació i el discurs dels «personatges» i s'hi relacionen d'una manera concreta, és a dir, jugant-hi. Aquestes maneres de parlar híbrides juguen amb la llengua i plantegen, així, la utopia d'una entesa. Remeten a la part física del material de text, a una «música del sentit», a un gest d'una manera de parlar que no està al servei d'una representació de personatges ni de la seva expressió individual. En aquest context, cal destacar el joc amb els dispositius, és a dir, una disposició contínua a jugar amb els elements teatrals com a ús lúdic dels gests orals.</p>

<p>As Michel Foucault argues, in recent years the elements of theatre have been increasingly analysed as devices. The concept of device points to the analysis of power relations in the form of cultural “power-knowledge” and the possibilities of its (aesthetic) subversion.</p> <p>The critical potential of modes of speech on stage and their discursive exposition lie in the fact that they contain theatrical devices concerning the performance speech and the discourse of the “characters”, and they relate to them in a concrete way; in other words, by playing. These hybrid modes of speech play with the language and therefore set out the utopia of an understanding. They relate to the physical part of the text material, to a “music of meaning”, to a gesture of a mode of speech that is not at the service of a representation of characters or their individual expression. In this framework, it is worth highlighting the game with the devices, i.e., an ongoing willingness to play with the theatre elements as a playful use of oral gestures.</p>