(Des)armant una genealogia: «Top Girls» i la crítica del progrés

Abstract

<p>Aquest estudi provarà d’acostar-se a l’obra&nbsp;<em>Top Girls</em>, de Caryl Churchill, per examinar com, a partir d’estratègies dramatúrgiques, s’efectua una esmena de la noció de progrés que constitueix la base del relat d’emancipació capitalista del qual participa cert feminisme liberal o burgès. Es pararà atenció, sobretot, a les conseqüències que els pressupòsits d’aquesta noció tenen a l’hora de traçar una genealogia, així com en els elements que l’autora posa en circulació per fer patent les problemàtiques d’aquest model i les contradiccions que el sustenten. Finalment, l’estudi pretén mostrar com es pot exercir una crítica política des de l’àmbit de les innovacions formals, posant de manifest el lligam indissoluble que s’estableix entre ètica i estètica.</p>

<p>This study will attempt to approach the play&nbsp;<em>Top Girls</em>, by Caryl Churchill, to examine how, based on dramaturgical strategies, there is an amendment to the notion of progression that forms the basis of the story of capitalist emancipation in which a certain liberal or bourgeois feminism participates. Attention will be paid, above all, to the consequences of the presuppositions of this notion when outlining a genealogy, as well as to the elements that the playwright puts into circulation to highlight the issues of this model and the contradictions that sustain it. Finally, the study aims to show how a political critique can be undertaken from the field of formal innovations, focusing on the indissoluble link established between ethics and aesthetics.</p>