• es
    • català
    • español
    • English
    • AccederRegistro
  • español 
    • català
    • español
    • English
  • Login
RedIT: reservori digital de l'Institut del Teatre Institut del teatre Diputació de Barcelona RedIT: reservori digital de l'Institut del Teatre
RedIT: reservori digital de l'Institut del Teatre
Ver ítem 
  •   Repositorio
  • Estudis escènics, articles
  • 1989: Núm.: 30
  • Ver ítem
  •   Repositorio
  • Estudis escènics, articles
  • 1989: Núm.: 30
  • Ver ítem
JavaScript is disabled for your browser. Some features of this site may not work without it.

Fàbregas, autor teatral

Thumbnail
Ver/descargar
OCR_EE_vol_30_pag151_fàbregas autor teatral.pdf (14.01Mb)
  Ver Estadísticas de uso
Metadatos
Mostrar el registro completo del ítem
Benet i Jornet, Josep Maria
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Tipo de documentoArtículo
Resumen
L’etapa d’en Xavier Fàbregas com a dramaturg ha quedat semioblidada, sepultada sota la seva trajectòria posterior de crític i historiador del teatre català. En canvi, fins a la meitat dels anys seixanta, l’objectiu més il·lusionat dels seus esforços d’escriptor fou convertir-se en autor de peces escèniques. Una evolució ideològica, amb meandres, és observable des de Partits pel mig (1955), escrita originalment en castellà (com algunes altres de les seves peces) per un Fàbregas jove, inquiet, però poc informat, i un Fàbregas definit clarament com a home de posicions antifranquistes a Aquesta terra (1964). Amb tot això, hi ha una constant mantinguda des del principi, un escepticisme instintiu que el feia estar més còmode, ser més sincer, davant el tractament de temes i personatges amb un xic d’humor i ironia que quan es decidia intentar camins més greus, més dramàtics. Opositor a cadàver (1959-1960) és potser la il·lustració més clara i aconseguida d’aquesta constant. Una vegada integrat plenament, amb caràcter militant, a la cultura catalana, abandonada en principi la carrera d’autor, encara hi reincidiria amb alguns exercicis de dramatúrgia a partir de la manipulació i reconstrucció de textos del segle XIX pràcticament oblidats o menyspreats fins que ell els tragué a la llum.
 
His period as a playwright is now almost forgotten and buried under his la ter career as critic and historian of the Catalan theatre. Whereas, until the mid 60's he was most enlightened to become an author of stagings. Since Partits pel mig(1955) (originally written in Spanish, as well as sorne other plays) one may observe an ideological evolution from a young Fa.bregas, restless but little informed, to another more clearly defined as a man of a political position against Franco in Aquesta terra (1964 ). There is a constant, anyhow, from the very beginning, a spontaneous scepticism that made him feel more comfortable and sincere when treating characters and themes with humor and irony rather than going on more dramatic and serious ways Opositor a cadáver (1959-1960) maybe is the most clear and evident illustration of this constant. After he felt completely integrated in the Catalan culture and having abandoned his career as theatre author, he still backslided to sorne playwright exercises, based on the manipulation and reconsidering of texts of the 19th century, almost forgotten until that moment.
 
La etapa de Xavier Fàbregas como dramaturgo ha quedado semiolvidada, sepultada bajo su trayectoria posterior de crítico e historiador del teatro catalán. En cambio, hasta la mitad de los años sesenta, el objetivo más ilusionado de sus esfuerzos de escritor fue convertirse en autor de piezas escénicas. Una evolución ideológica, con meandros, es observable desde Partits pel mig (1955), escrita originalmente en castellano (como algunas otras de sus piezas) por un Fàbregas joven, inquieto, pero poco informado, y un Fàbregas definido claramente como hombre de posiciones antifranquistas en Aquesta terra (1964). Con todo, hay una constante mantenida desde el principio, un instintivo escepticismo que le hacía estar más cómodo, ser más sincero, ante el tratamiento de temas y personajes con un toque de humor e ironía que cuando se decidía a intentar caminos más graves, más dramáticos. Opositor a cadáver (1959-1960) es tal vez la ilustración más clara y lograda de esta constante. Una vez integrado plenamente, con carácter militante, en la cultura catalana, abandonada en principio la carrera de autor, aún reincidiría en ella con algunos ejercicios de dramaturgia a partir de la manipulación y reconstrucción de textos del siglo XIX prácticamente olvidados o menospreciados hasta que él los sacó a la luz.
 
Condiciones de accesoAcceso abierto
URIhttp://hdl.handle.net/20.500.11904/1308
ISSN2385-362X , 0212-3819
Colecciones
  • 1989: Núm.: 30 [20]

Copyright © 2019 Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques | Todos los derechos reservados | Aviso legal
Contacto | Sugerencias
 

 

Listar

Todo RedITComunidades & ColeccionesPor fecha de publicaciónAutoresTítulosPalabras claveDepartamentosEsta colecciónPor fecha de publicaciónAutoresTítulosPalabras claveDepartamentos

Copyright © 2019 Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques | Todos los derechos reservados | Aviso legal
Contacto | Sugerencias