Show simple item record

dc.contributor.authorFerrer, Esther
dc.date.accessioned2022-12-30T15:32:57Z
dc.date.available2022-12-30T15:32:57Z
dc.date.issued1988
dc.identifier.issn2385-362X
dc.identifier.issn0212-3819
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/20.500.11904/1322
dc.description.abstract<p><span style="font-weight: 400;">Aquest text presenta els moments més actius del grup FLUXUS durant la primera meitat dels anys seixanta. Després de fer un repàs dels noms més significatius, les actituds, els manifests i alguna de les seves accions-concert, aprofundeix en un altre grup, ZAJ, format per Juan Hidalgo i Walter Marchetti, que va néixer a Madrid el 1964. Al cap de poc temps se’ls uní Esther Ferrer. Tots reconeixen ser descendents directes de Marcel Duchamp, d’Erik Satie i John Cage, sense oblidar un deute llunyà amb els futuristes. Gràcies al treball aglutinador de Georges Maciunas s’aconseguí que artistes de tot el món ―des del americans Walter de Maria, Yvonne Rainer, Dick Higgins, etc, fins al grup japonès Gutai i el coreà Nam June Paik, passant per la participació europea de Joseph Beuys, Ben i&nbsp; Wolf Vostell, entre molts altres― emprenguessin un projecte comú que s’alimentà d’experiències procedents de camps culturals molt diferents: l’art, la música, el teatre, la dansa. La complexitat de les accions ZAJ, que es mouen en els límits del concert musical i l’acció poètica, fa que sigui difícil definir-lo. Per Hidalgo «ZAJ és ZAJ perquè ZAJ és no ZAJ»; per Marchetti «ZAJ és com un bar, la gent entra, surt, hi és; es pren una copa i deixa propina», i per Esther Ferrer «ZAJ és una possibilitat portada a la pràctica», un «voler», «un punt de mira».</span></p>
dc.description.abstract<p><span style="font-weight: 400;">Este texto se refiere a los momentos más activos del grupo FLUXUS durante la primera mitad de los años sesenta. Después de hacer un repaso de los nombres más significativos, las actitudes, los manifiestos y algunas de sus acciones-concierto, profundiza en otro grupo, ZAJ, formado por Juan Hidalgo y Walter Marchetti, que nació en Madrid en 1964. Al cabo de poco tiempo se les unió Esther Ferrer. Todos reconocen ser descendientes directos de Marcel Duchamp, Erik Satie y John Cage, sin olvidar una deuda lejana con los futuristas. Gracias al trabajo aglutinador de Georges Maciunas se logró que artistas de todo el mundo ―desde los americanos Walter de Maria, Yvonne Rainer, Dick Higgins, etc., hasta el grupo japonés Gutai y el coreano Nam June Paik, pasando por la participación europea de Joseph Beuys, Ben y Wolf Vostell, entre muchos otros― emprendieran un proyecto común que se alimentó de experiencias procedentes de campos culturales muy diferentes: el arte, la música, el teatro, la danza. La complejidad de las acciones ZAJ, que se mueven en los límites del concierto musical y la acción poética, hace que sea difícil definirlo. Para Hidalgo «ZAJ es ZAJ porque ZAJ es no ZAJ»; para Marchetti «ZAJ es como un bar, la gente entra, sale, está; se toma una copa y deja propina», y para Esther Ferrer «ZAJ es una posibilidad llevada a la práctica», un «querer», «un punto de mira».</span></p>
dc.relation.ispartofEstudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
dc.titleFluxus & Zaj
dc.typeArticle
dc.date.updated2022-12-30T15:32:58Z
dc.rights.accessOpen Access


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record