«…El jo, jo… el més fastigós de tots els pronoms!»

Abstract

<p>Italo Calvino, en una de les sis conferències que prepara per a la Universitat de Harvard, i que estan publicades sota el títol de <em>Seis propuestas para el próximo milenio </em>(Ed. Siruela), concretament en la seva xerrada titulada «Multiplicidad », cita l’escriptor italià Carlo Emilio Gadda (1893-1973): «…El jo, jo… el més fastigós de tots els pronoms! Els pronoms! Són els polls del pensament. Quan el pensament té polls, s’ha de gratar com tots els que tenen polls… I a les ungles, llavors… es troben els pronoms: els pronoms personals…».</p><p>A partir d’aquesta cita, crítica irreverent als pronoms personals, fem un repàs breu i informal per algunes de les tendències o els recursos dramatúrgics de la nostra actualitat teatral, amb un èmfasi especial en les «dramatúrgies del jo».</p>

<p>Italo Calvino, in one of the six lectures he prepared for Harvard University, published in the book <em>Six Memos for the Next Millennium </em>(Penguin Modern Classics), specifically in “Multiplicity”, cites the Italian writer Carlo Emilio Gadda (1893-1973): “…I, me! … are the dirtiest of all pronouns! The pronouns! They’re the lice of thought. When a thought has lice, it scratches, like everyone who has lice… and they get in the fingernails, then… you find pronouns: personal pronouns…”</p><p>Based on this quote, an irreverent critique of personal pronouns, we briefly and informally review some of the trends or dramaturgical resources in our current theatre, with special emphasis on “dramaturgies of the self”.</p>