Les Bacants

Abstract

Les Bacants és l’última tragèdia que Eurípides presenta, l’any 406 aC, a les festes de Dionís de Pel·la, la capital del regne de Macedònia, ben lluny d’Atenes. Ell, el descregut que havia estat seguidor de l’agnòstic Protàgores, tanca el seu periple teatral amb una mena d’acte sacramental, una exhibició del misteri que aureola la divinitat. I no pas una divinitat qualsevol, sinó Dionís, aquell que ve de lluny, nascut dues vegades d’una dona i d’un déu molt mascle, de gènere imprecís, fill del llamp, portador de la màscara, senyor de les portes de la follia que son el vi i el misteri de l’altre, doble estimball que els atenesos d’aquells segles atenuaven amb el ritual aigualit del simposi i el ritual sorollós del teatre. I qui gosi anar més enllà, que s’ho rumiï: pot acabar esquarterat i mort per la seva pròpia mare.