Qui riu l’últim a l’escena híbrida?

Abstract

Aquest article explora temes que obren el nostre coneixement sobre l’ús de la tecnologia al teatre i als espectacles en viu. Investiga els reptes i les possibilitats de la tecnologia a l’espai escènic. La nostra relació amb la tecnologia està ara profundament integrada en la pràctica diària del fet teatral. Com a escenògrafa i professora de Disseny Teatral a la Düsseldorf Kunstakademie, em trobo constantment amb aquesta pregunta: Com podem col·laborar de forma productiva entre nosaltres a l’hora de fer servir la tecnologia en la creació d’obres i espectacles? Aquesta pregunta ocupa un lloc central en la meva feina, ja sigui al taller, a l’aula o sobre l’escenari. La tecnologia determina els espais que dissenyo i, de retruc, influencia la meva manera d’entendre la col·laboració entre els intèrprets, el públic i les eines de què disposem. Aquest article examina aquestes dinàmiques canviants a través d’un exemple concret: la meva col·laboració amb Susanne Kennedy a Drei Schwestern, a partir de Les tres germanes d’Anton Txékhov, estrenada al Münchner Kammerspiele l’any 2019 i més endavant, el 2021, incorporada en el repertori del Volkstheater de Viena.