Buscar
Mostrando ítems 81-120 de 550
Teatro hispánico del período románico
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1963, Núm. 9
Acceso abierto
Teatro en tiempos de pandemia: apuntes para una teoría de la distancia social como categoría estética
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Acceso abierto
<p>La pandemia surgida a raíz de la covid-19 ha provocado una amplia demanda y oferta de respuestas e interpretaciones sobre la situación actual. En el campo artístico, el confinamiento ha fomentado la extimidad y ha gratificado una serie de iniciativas comunitarias y relacionales más o menos performativas. Los balcones, conectados, registrados y compartidos a través de dispositivos móviles en tiempo real, se han resignificado como espacios para la participación en rituales y prácticas culturales de carácter colectivo. En concreto, me propongo reflexionar en este artículo sobre la performance y la estética relacional en una situación de posconfinamiento y reconfinamiento; es decir, sometidas a lógicas como la distancia social u otros protocolos de comportamiento higiénico y responsable. En este sentido, destacaré la metamorfosis de la performance, nacida bajo el signo de la crítica de marcos institucionales, en una de las principales vías para la producción/expresión comunitaria.</p>...
<p>The Covid-19 pandemic has generated a broad supply and demand of “responses” to and interpretations of the current situation. In the artistic field, lockdown has fostered extimacy and rewarded a series of more or less performative “community” and relational initiatives. Balconies, linked or recorded and shared through mobile phones in real time, have been redefined as spaces for participation in rituals and cultural practices of a collective nature. Specifically, in this article my aim is to reflect on performance and relational aesthetics in a lockdown and post-lockdown situation; that is, subject to logics such as social distancing or other protocols of sanitary and responsible behaviour. In this respect, I will emphasise the metamorphosis of performance, born under the sign of criticism of institutional frameworks, into one of the main channels of community production/expression.</p>...
<p>The Covid-19 pandemic has generated a broad supply and demand of “responses” to and interpretations of the current situation. In the artistic field, lockdown has fostered extimacy and rewarded a series of more or less performative “community” and relational initiatives. Balconies, linked or recorded and shared through mobile phones in real time, have been redefined as spaces for participation in rituals and cultural practices of a collective nature. Specifically, in this article my aim is to reflect on performance and relational aesthetics in a lockdown and post-lockdown situation; that is, subject to logics such as social distancing or other protocols of sanitary and responsible behaviour. In this respect, I will emphasise the metamorphosis of performance, born under the sign of criticism of institutional frameworks, into one of the main channels of community production/expression.</p>...
Teatre èpic i nou teatre
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2011, Núm. 38
Acceso abierto
Teatre per a un món on el mateix teatre ha mort? Crisi del drama i interpretació de la realitat: Attempts on her life, de Martin Crimp
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Acceso abierto
Teatre jove i dramatúrgies no textuals. Noves formes d'escriptura dramàtica
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Acceso abierto
<p>Si, a l’inici del nou segle, una generació de dramaturgs va renovar el repertori textual català, vint anys després, moltes companyies emergents tendeixen a escriure col·lectivament els seus espectacles en comptes de posar en escena textos ja existents. La seva és, sovint, una escriptura híbrida, multidisciplinà· ria, generada durant el procés d’investigació i de creació. La tendència s’ha estès també entre els centres educatius que fan entrar a les aules les arts es· cèniques i la creació contemporània a les aules.</p><p>L’objectiu d’aquest estudi és observar els contextos de ‘coescriptura’, col· lectiva o comunitària, predominants en la creació emergent. Comprovar si el text hi té pes o si el desinterès pels textos sorgits després del 2000 és o no real. La metodologia ha consistit a realitzar enquestes a companyies joves (emergents i no), a professionals que treballen les arts escèniques als instituts i a altres que potencien la creació jove/ emergent a través de residències. Se’ls ha consultat sobre creació col·lectiva, l’obra dramàtica textual catalana o la multidisciplinarietat.</p><p>Els resultats acrediten que la necessitat de treballar empeny els nous graduats a formar companyia i assumir tots els rols de la creació; que l’horitzontalitat que defineix aquestes companyies deriva d’una crisi de jerarquia, però també d’una demanda concreta: l’anhel de l’intèrpret de ser subjecte creatiu, i no objecte; que la incorporació d’eines tecnològiques respon al fet que els nous creadors són natius digitals, i que la ‘coescriptura’ és la manera més eficaç d’introduir l’alumnat de secundària i batxillerat en un procés de creació. <strong> </strong></p>...
<p>Although at the start of the new century a generation of playwrights renewed the Catalan text-based repertoire, twenty years later many emerging companies tend to collectively write their shows instead of staging already existing plays. Theirs is often a hybrid, multidisciplinary writing, established during the research and creation process. This trend has also spread among schools, which welcome the performing arts and contemporary creation in their classrooms.</p><p>The objective of this study is to look at the contexts of collective or community ‘co-writing’ that prevail in emerging creation and to check if the text plays a major role or whether the lack of interest in texts that has emerged since 2000 is real.</p><p>The methodology has involved conducting questionnaires among youth companies (emerging or not), professionals working in the performing arts in secondary schools, and others who promote youth/emerging creation through residencies. They have been asked about collective creation, Catalan text-based playwriting or multidisciplinarity.</p><p>The results show that the need to work makes new graduates form a company and take on all the roles of creation; that the horizontality that defines these companies comes from a crisis of hierarchy but also a specific demand: the desire of the performer to be a creative subject rather than an object; that the incorporation of technology tools is due to the fact that the new creators are digital natives, and that ‘co-writing’ is the most efficient way to introduce secondary students to a process of creation.</p>...
<p>Although at the start of the new century a generation of playwrights renewed the Catalan text-based repertoire, twenty years later many emerging companies tend to collectively write their shows instead of staging already existing plays. Theirs is often a hybrid, multidisciplinary writing, established during the research and creation process. This trend has also spread among schools, which welcome the performing arts and contemporary creation in their classrooms.</p><p>The objective of this study is to look at the contexts of collective or community ‘co-writing’ that prevail in emerging creation and to check if the text plays a major role or whether the lack of interest in texts that has emerged since 2000 is real.</p><p>The methodology has involved conducting questionnaires among youth companies (emerging or not), professionals working in the performing arts in secondary schools, and others who promote youth/emerging creation through residencies. They have been asked about collective creation, Catalan text-based playwriting or multidisciplinarity.</p><p>The results show that the need to work makes new graduates form a company and take on all the roles of creation; that the horizontality that defines these companies comes from a crisis of hierarchy but also a specific demand: the desire of the performer to be a creative subject rather than an object; that the incorporation of technology tools is due to the fact that the new creators are digital natives, and that ‘co-writing’ is the most efficient way to introduce secondary students to a process of creation.</p>...
Teatre en vers al segle xxi?
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Acceso abierto
<p>A partir de la pròpia experiència com a traductor de textos teatrals, l’autor reivindica —i il·lustra amb exemples— la conveniència de mantenir la forma versificada quan es tradueix per a l’escena un original escrit en ...
Teatre de màscares a Catalunya a la segona meitat del segle xx
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
A Europa, al començament del segle xx, la màscara retornà al teatre i fou present en determinats espectacles. Jacques Copeau va ser un dels primers a retornar un rol a la màscara dins el teatre; la considerava una eina ...
Teatre de masses i futbol a Xile: 1939-1979
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1984, Núm. 24
Acceso abierto
<p>The so-called “university classic” first appeared in Chile in 1939 as an introductory spectacle at a soccer match. As a show, it gradually developed into an authentic paratheatrical spectacle drawing audiences ranging ...
Teatralidades fantasmales: el espectro de lo público en la obra de Oscar Masotta y Dora García
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Acceso abierto
<p>Este artículo analiza la situación como una categoría estética y un modo de creación de un entorno público. La pone en diálogo con los niveles de la representación y la acción. Se estudia la teatralidad de la situación, es decir, sus mecanismos de representación específicos los modos de relación que plantea. Este planteamiento se concreta, a nivel histórico, a través de dos contextos distintos: la recepción del happening en Argentina en los años sesenta, impulsada por Oscar Masotta; y la recuperación de la obra de este último, por Dora García, a través del proyecto Segunda vez (2014-2018).</p>...
<p>This article analyses the situation as an aesthetic category and a way of creating a public environment, relating it with the levels of representation and action. It examines the theatricality of the situation; that is, its specific representation mechanisms and the modes of relationship it poses. This approach is specified, at a historical level, through two different contexts: the reception of the happening in Argentina in the 1960s, promoted by Oscar Masotta, and the revival of the latter's work, by Dora García, through the project Segunda vez (2014-2018).</p>...
<p>This article analyses the situation as an aesthetic category and a way of creating a public environment, relating it with the levels of representation and action. It examines the theatricality of the situation; that is, its specific representation mechanisms and the modes of relationship it poses. This approach is specified, at a historical level, through two different contexts: the reception of the happening in Argentina in the 1960s, promoted by Oscar Masotta, and the revival of the latter's work, by Dora García, through the project Segunda vez (2014-2018).</p>...
Tavola rotonda sul teatro italiano contemporaneo
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Acceso abierto
Taula rodona sobre la projecció exterior del teatre basc, català i castellà des de finals del segle XX a l'actualitat
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Acceso abierto
Taula rodona sobre el teatre alemany
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Acceso abierto
Conté els dos articles següents:
- Henning Fangauf: Dramatúrgia i teatre infantil i juvenil a Alemanya.
- Eva Brenner: És prou "independent" el "teatre independent"? Una retrospectiva: Viena com a exemple.
Table ronde sur le théâtre français actuel
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Acceso abierto
Sófocles y nuestro tiempo
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1964, Núm. 10
Acceso abierto
Sueños de artista. El paradigma iconográfico de la bailarina romántica de las litografías del siglo XX
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Acceso abierto
Strindberg, l’artista
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Acceso abierto
<p>At fifteen minutes, The Stronger (1889) condenses some challenges in the theatrical production of Strindberg: stage time, non-verbal language or dialogue construction of the plot and characters through the battle of brains between Mrs X and Miss Y. Psychological introspection reveals the multifaceted and contradictory nature of the human being and invites the audience to construct the characters from their sub-jectivity, one of the most modern shifts in Strindberg's theatrical conception which links with the nostalgia that comes from the loss of the totalising depiction of reali-ty, typical of the spirit of the era in Europe and radical in Scandinavia.</p>
<p>Strindberg knew how to capture and interpret the pulses of his time and the need for new languages to reach the audience, his fellow citizens, and move them, open their eyes and encourage them to change things. This led him to constant experi-mentation, to always traverse the boundaries of all genres, arts and disciplines to the point of forcing the limits of understanding, as he did in Inferno, or in the plays for the Intima Teater.</p>
<p>The Stronger is a clear example of Strindberg's commitment to move freely through the unknown and obscure terrain of artistic creation, through the appeal of the abyss that the Artist feels if he gives himself unreservedly to his creative in-stinct, and how he defends his contemporaneity and challenges our contemporary playwrights.</p>...
<p>En quinze minuts de durada, La més forta (1889) condensa alguns desafiaments de la producció teatral de Strindberg: el temps escènic, el llenguatge no verbal o la construcció dialògica de l'argument i dels personatges, a través de la lluita de cervells entre la Senyora X i la Senyoreta Y. La introspecció psicològica exposa la naturalesa polifacètica i contradictòria de l'ésser humà i convida l'espectador a construir els personatges des de la seva subjectivitat, un dels girs més moderns de la concepció teatral de Strindberg i que enllaça amb la nostàlgia que desprèn la pèrdua de la representació totalitzant de la realitat, pròpia de l'esperit de l'època a Europa i radical a Escandinàvia. Strindberg va saber captar i interpretar els batecs de la seva època i la necessitat de nous llenguatges per arribar a l'espectador, als seus conciutadans, i remoure’ls, obrir els seus ulls i empènyer-los a canviar les coses. Això el va dur a l’experimentació constant, a transitar sempre els límits de tots els gèneres, arts i disciplines fins arribar a forçar els límits de la comprensió, com va fer a Inferno, o a les obres per al Teatre Íntim.</p> <p>La més forta és un exemple clar de l'aposta de Strindberg per transitar en llibertat pel terreny ignot i obscur de la creació artística, per l'atracció de l'abisme que sent l'Artista si s'entrega sense reserves al seu instint creador, i com defensa des d'aquí la seva contemporaneïtat i interpel·la els dramaturgs de la nostra.</p>...
<p>En quinze minuts de durada, La més forta (1889) condensa alguns desafiaments de la producció teatral de Strindberg: el temps escènic, el llenguatge no verbal o la construcció dialògica de l'argument i dels personatges, a través de la lluita de cervells entre la Senyora X i la Senyoreta Y. La introspecció psicològica exposa la naturalesa polifacètica i contradictòria de l'ésser humà i convida l'espectador a construir els personatges des de la seva subjectivitat, un dels girs més moderns de la concepció teatral de Strindberg i que enllaça amb la nostàlgia que desprèn la pèrdua de la representació totalitzant de la realitat, pròpia de l'esperit de l'època a Europa i radical a Escandinàvia. Strindberg va saber captar i interpretar els batecs de la seva època i la necessitat de nous llenguatges per arribar a l'espectador, als seus conciutadans, i remoure’ls, obrir els seus ulls i empènyer-los a canviar les coses. Això el va dur a l’experimentació constant, a transitar sempre els límits de tots els gèneres, arts i disciplines fins arribar a forçar els límits de la comprensió, com va fer a Inferno, o a les obres per al Teatre Íntim.</p> <p>La més forta és un exemple clar de l'aposta de Strindberg per transitar en llibertat pel terreny ignot i obscur de la creació artística, per l'atracció de l'abisme que sent l'Artista si s'entrega sense reserves al seu instint creador, i com defensa des d'aquí la seva contemporaneïtat i interpel·la els dramaturgs de la nostra.</p>...
Strindberg en España
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1963, Núm. 9
Acceso abierto
Stanislavsky y su huella
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1962, Núm. 7
Acceso abierto
Stand-up-and-speak vol. 1.-20 minutes of fame: The politics of post-spectacular theater
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
“Don’t make political theater – but make theater politically!” was the claim of post-dramatic theater rejecting the traditional rules of drama as anachronistic and founding a new, performative esthetic A theater would be ...
Somnis d'artista: el paradigma iconogràfic de la ballarina romàntica a les litografies del segle XIX
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 35
Acceso abierto
Société et langage dans le théâtre de salon. À la découverte de l ’oeuvre dramatique de Miquel de Palol
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Acceso abierto
Sobre la participación audiovisual en la escena contemporánea
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Acceso abierto
Sis respostes de Peter Brook
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 27
Acceso abierto
<p>During Peter Brook's stay in Barcelona, owing to the performance of his version of the opera Carmen, the English director had a conversation with the students and teachers of the Institut del Teatre. For more than an ...
Sis notes
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 16
Acceso abierto
Simposi Internacional Estudis Escènics: «Imaginar el futur? Literatura dramàtica catalana en temps de crisi. 2008-2021»
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Acceso abierto
Simposi Internacional d'Estudis Escènics: «Facin joc! Formats, dispositius i aparells d’interacció (a l’escena relacional)» (relatoria)
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Acceso abierto
<p>Aquesta és una relatoria plena de forats i buits, també de places.</p>
<p>A priori, l’elecció d’aquest format respon a la voluntat de deixar per escrit i seguint l’ordre cronològic «allò que va passar» durant les tres jornades d’octubre de 2020 en el simposi Facin joc!, el tercer de la revista Estudis Escènics. Comprèn tot un espectre que va de la transcripció més notarial al document resumit o la paràfrasi, passant per l’empremta, la traça o el rastre.</p>
<p>Això no obstant, si se segueix amb la lectura, aviat es constatarà que «una cosa son las ideas, otra cosa es lo que pasa». La qualitat saltironadora de la dinàmica de Fem joc!, amb esdeveniments simultanis (per programa) o encavalcats (per contingència), portava implícita, per a qui hi participava, l’acte de la tria: què sí, què no. La lectura situada del que segueix passa per dialogar amb la persona que escriu aquest article, participant en el simposi per via triple: relatora, conferenciant i, sempre i sobretot, espectadora.</p>
<p>És així com la naturalesa documental d’aquesta relatoria és eclèctica i es pot entendre com una guia no reglada —o un índex de vint mil paraules— per a la lectura del número 46 de la revista de l’Institut del Teatre. Alguns dels forats o esdeveniment dels quals aquí no hi ha testimoni podran cobrir-se amb articles que els autors de conferències, comunicacions o dispositius aporten a la revista, encara que potser desviats (o corregits o matisats) en relació amb el que es va sentir i veure l’octubre de 2020 als espais de l’Auditori, al Teatre Estudi o als carrers de Montjuïc (de l’Atri de l’Institut al Teatre Grec). Qui tingui el privilegi d’haver-hi estat llavors i de llegir el número ara, possiblement mancarà de la memòria per aplicar criteris de rigor i fidelitat entorn de l’acte i el registre. I és així com ha de ser.</p>
<p>D’altra banda, aquí es trobaran petites «places», tímides obertures enciclopèdiques formatades com a notes a peu de pàgina amb la voluntat de situar contextualment l’enunciació del simposi i de qui hi participava, i també d’ampliar els referents aportats. Això, junt amb tot el que s’ha dit anteriorment, atorga al conjunt de l’últim número de la revista una lògica d’hipertext —ergo, relacional— del tot coherent amb el focus del simposi.</p>...
Shakespeare a Catalunya, fins a 1937
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1973, Núm. 17
Acceso abierto
Segundo semestre de 2006: reseñas de publicaciones
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Acceso abierto
Contiene las reseñas de:
- (Pausa.) Quadern de Teatre contemporani, núm. 26 (Marilia Samper) (p.366-367)
- Assaig de Teatre, núm.56 (Marilia Samper) (p.367-368)
- DDT (Documents de Dansa i Teatre), num.10 (Marilia Samper) ...
Segunda mitad de la temporada 2008/2009
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Acceso abierto
Segona meitat de la temporada 2008/2009
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2009, Núm. 36
Acceso abierto
Segon semestre de 2006: Ressenyes de publicacions i relació de textos teatrals editats en català
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2007, Núm. 32
Acceso abierto
Conté les ressenyes de:
- (Pausa.) Quadern de Teatre contemporani, núm. 26 (Marilia Samper) (p.223-224)
- Assaig de Teatre, núm.56 (Marilia Samper) (p.224-225)
- DDT (Documents de Dansa i Teatre), num.10 (Marilia Samper) ...
Routes vers la découverte d’un ordre caché dans le travail avec les acteurs
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
Le processus de travail entre le réalisateur et les acteurs se développe entre deux routes parallèles qui, paradoxalement, parfois convergent. La première route est un travail rationnel et conscient qui dirige la partition ...
Round table on present British theatre
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Acceso abierto
Ricard Salvat: el somni d’un futur Teatre Nacional de Catalunya
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
El 3 de març de 2013 la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va tancar les seves portes a causa de la delicada situació financera de la institució, provocada en gran mesura per les enormes retallades en ...
Revisió de la pedagogia en la formació d’escenògrafs al segle XXI
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
El títol d’aquest treball encapçala una reflexió analítica i comparativa sobre quina hauria de ser la formació de l’escenògraf avui. Revisa el model pedagògic que actualment s’està desenvolupant a l’Escola Superior d’Art ...
Retòriques de l’ansietat, i de la pietat. Brots del 2021: teatre, cinema, assaig, narrativa, poesia
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2022, Núm. 47
Acceso abierto
<p>L’article identifica tendències en calent en textos artístics del 2021, i les articula des d’una hipòtesi hermenèutica transversal: la centralitat d’una —prevalent— Retòrica de l’ansietat, contrapesada per una —dialèctica— ...
Rerouting Choreography: dance and culture policies in Catalonia between 1975 and 2000
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Acceso abierto
With the death of General Franco in 1975 and the restoration of democracy, Spain entered a new historical stage and thus opened a new chapter for the performing arts. The constitution of 1978 recognized culture as a right ...
Repertorio Melendres
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Acceso abierto
"Opiniones y reflexiones leídas con motivo del homenaje a Jaume Melendres que se celebró en el Institut del Teatre el 10 de mayo de 2010".
Fragments escrits per: Artur Arranz, Raimon Àvila, Àlex Broch, Joaquim Carbó, ...
Relació de l'obra dramàtica de Joan Brossa
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 16
Acceso abierto
Rehabilitar l’espectador. Per una crítica de la participació
Artículo
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Acceso abierto
Al llarg del segle xx, part dels estudis teatrals s’han centrat en la redefinició de la relació entre actor i espectador. Els estudis d’antropologia, de semiòtica, de neurociència, i tants d’altres, no han acabat de definir ...