Exploració per títol
Ara es mostren els documents 543-562 de 910
-
La producció dramàtica de Jaume Melendres
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert -
La producción dramática de Jaume Melendres
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert -
La recepció de l'actor clàssic oriental en l'antropologia teatral d'Eugenio Barba
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert -
La recepción del actor clásico oriental en la antropologia teatral de Eugenio Barba
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert -
La representación de «Romeo y Julieta» en el teatro isabelino
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1965, Núm. 11
Accés obert -
La rítmica Dalcroze, mètode en evolució de la formació musical per a les arts escèniques
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Accés obertL’any 1910, Émile Jaques-Dalcroze va fundar el primer institut de rítmica a Hellerau, Dresden, Alemanya. Mary Wigman, Adolph Appia, Joan Llongueres, entre d’altres, es van formar en aquest centre. Posteriorment, el mestre ... -
La Sátira del «bel canto» en el sainete inédito de don Ramón de la Cruz; «El italiano fingido».
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1964, Núm. 10
Accés obert -
La segmentació del text dramàtic contemporani
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert -
La segmentación del texto dramático contemporáneo (un proceso para el análisis y la creación)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2008, Núm. 33
Accés obert -
La sensibilitat de la passió
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Accés obert -
«La sonata dels espectres»: el verí i la visió
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Accés obert<p>L’obra d’August Strindberg dinamita el drama per representar el procés de destrucció de sentit i el seu contingut residual. Si en el drama tradicional el sentit transcendent era una part essencial de l’obra, ... -
La teología sobre el demonio en el drama calderoniano
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1959, Núm. 4
Accés obert -
La teoría del teatro político de Erwin Piscator
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1976, Núm. 21
Accés obert -
La traducció com a expressió de la creativitat teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert -
La traducción como expresión de la creatividad teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2010, Núm. 37
Accés obert -
La via del refús
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 27
Accés obert<p>In 1938, in Moscow, the 40th anniversary of Stanislavski's Theatre of Art was celebrated. Today, we can see in Stanislavski's attitude the example of how to behave before a prime secretary or army men regardless of their ... -
La vida dels objectes
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 27
Accés obert<p>The human being maintains a specially intense relationship with everything concerning time and space. The natural surrounding as well as the inanimated universe which surround him are perfect mute interlocutors, cause ... -
«La vida es somni»: del text a l'escena
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1976, Núm. 21
Accés obert -
La visió teatral implícita en l’obra escrita d’Eugenio Barba
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2015, Núm. 41-42
Accés obertEl punt de partida de l’article és una recerca realitzada des del 1992 fins a l’actualitat en el context de l’Odin Teatret Archives per crear i anar actualitzant una bibliografia crítica de l’obra escrita d’Eugenio Barba. ... -
La vídeo-«performance»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1988, Núm. 29
Accés obert<p>The cinema of the Russian director Dziga Vertov seen as a cinema-eye, as an attempt to bring cinema and the new technological view near reality, and considered to be a counter-cinema, an anti-cinema, a cinema of information ...
