Search
Now showing items 1-7 of 7
Creació escenogràfica col·lectiva. Aproximació al concepte d'espai escènic en els espectacles de La Fura dels Baus, Zotal i La Cubana
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Open Access
En el teatre contemporani, de preeminència visual, no podem parlar d'una escenografia mimètica respecte a una realitat concreta, sinó que el concepte d'escenografia es dilata per convertir-se en concepte d'espai escènic entenent-lo com principi organitzatiu dels diferents signes escènics; és a dir, com a part constitutiva d'un conjunt d'elements indissociables de la totalitat d'un espectacle. Una de les constants d'aquest espai escènic és mostrar-se fragmentat, com un collage que l'espectador exigeix una contínua recomposició. En aquest treball d'aproximació, trobem la traducció de l'esmentat espai escènic, pròpia i diferenciada, en els espectacles dels tres grups estudiats: espai com a lloc d'exploració i d'esdeveniments simultanis que obliguen a la integració d'elements dispersos en els espectacles de La Fura dels Baus; asimetria i fragmentació de l'espai en zones significants, i inestabilitat de volums i superfícies en l'espectacle </span><span lang="ca-ES">Zombi</span><span lang="ca-ES"> de Zotal; i l'aparició del teatre dins del teatre, ambigüitat compartida pels dos espais associats a </span><span lang="ca-ES">La tempestat</span><span lang="ca-ES"> de La Cubana....
Tres experiències sobre coreografia i espai
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Open Access
A partir de la descripció de les concepcions espacials i escenogràfiques de dues de les joves companyies de dansa més representatives de l'actual panorama català, Mudances i Danat Dansa, Àngels Margarit i José Menchero ...
No ser Leonardo. Conversa amb Pep Duran
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Open Access
Pep Duran sintetitza de forma molt representativa la confluència dels interessos purament plàstics amb els teatrals en un mateix impuls creatiu. Duran explica la seva experiència d'artista plàstic que assumeix, si convé, ...
Notes i comentaris sobre un ofici temerari
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Open Access
Per a un escenògraf que, com el que signa l'article, procedeix d'un altre àmbit professional, en aquest cas de l'arquitectura, l'esforç d'intentar conjugar l'abast de totes dues disciplines li sembla necessari i fins i tot ...
L'escenografia en els límits de l'art i el teatre
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Open Access
A Catalunya hi ha una llarga tradició de col·laboració dels artistes plàstics amb el món teatral, però sempre des de la perspectiva d'extrapolar el seu treball artístic fins més enllà dels límits de la pintura o l'escultura i col·locar-lo en un escenari teatral, adaptant-lo a les exigències d'un text, com ha passat en els treballs de Guinovart, Clavé, Cardona Torrandell, Tharrats, etc. A finals de la dècada dels setanta, però, es creen certs espectacles que fan confluir dos mons des d'altres perspectives: el grup Claca va escenificar </span><span lang="ca-ES">Mori el Merma</span><span lang="ca-ES"> emprant les figures i els telons realitzats per Joan Miró; el poeta Joan Brossa, amb els músics Carles Santos i Mestres Quadreny i amb el Ballet de l'Eixample de Barcelona, confirmen aquesta confluència d'interessos sobre un escenari. Durant la present dècada, són nombroses les realitzacions catalanes en què l'escenografia se situa en els límits de l'art i del teatre: des de les que es sotmeten rigorosament a les lleis teatrals, passant per les que per plantejament s'han convertit en accions parateatrals, fins a aquelles que han quedat com a mera utopia o les que s'han fonamentat en moltes de les experiències rupturistes que l'art va aportar a les dècades dels seixanta i setanta, per revisar-les des de l'òptica d'una teatralitat que aconsegueix revestir d'una acusada modernitat. Tot això per constatar que en arribar al final d'aquesta dècada, les contaminacions entre els diferents camps de la creació es fan cada vegada més evidents i que els interrogants segueixen oberts davant l'horitzó dels noranta....
Els joves escenògrafs. Dossier fotogràfic. Deu testimoniatges: Anna Bonet, Antoni Bueso, Ricard Calventus, Roser Caritx, Deborah Chambers, Joan Duran, Xavier Millan, Agnès Ricart, Miquel Ruiz, Teresa Salvadó
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Open Access
Un cop d'ull a la programació de les últimes temporades teatrals catalanes permet detectar la presència —cada vegada més insistent i sòlida— d'un conjunt de joves escenògrafs, en molt casos sortits del Institut del Teatre, ...
El trasllat de miralls (Consideracions sobre l'escenografia catalana dels vuitanta)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Open Access
Durant els anys seixanta i setanta sorgeix amb força a Catalunya una iniciativa encaminada a innovar la concepció general de l'espai i de l'estètica visual del teatre que segueix de prop l'evolució internacional. L'obra ...