Cap a una dramatúrgia diferencial: obrint la dimensió escriptural de la dansa

Abstract

La tasca del present article és aprofundir en la crítica al paradigma que do-mina en la dansa del segle xx —especialment quant a la seva relació amb la noció d’identitat— a partir d’allò que anomenarem la «dramatúrgia de la diferència». Aquest tipus de dramatúrgia, com s’argumentarà, aprofundeix en la revisió ontològica de la dansa i potencia l’estatut escriptural de la coreografia. Finalment, per a exemplificar el desenvolupament d’aquesta estratègia dramatúrgica, analitzarem el cas de la ballarina i creadora Loïe Fuller