Conté: Antígona (1965. P16: D1, H15), Versió lliure i actualitzada de la tragèdia homònima de Sòfocles a través de la qual l’autor relata l’enfrontament generacional entre la joventut de la ciutat de Tebes. p. 33-99. -- ...

Conté: La llengua tallada (1989. P13: D4, H9 i altres), irònic drama històric de forta arrel onírica i poètica que s’interroga amb perplexitat entorn de la idea del destí. p 19-83. -- El romance de Amaranta (1995. P15: ...

(Re)coneguda per les diverses modulacions de la seva obra narrativa, Maria Aurèlia Capmany va erigir-se un clos particular en el teatre català dels anys seixanta. En un ambient absolutament impermeable al talent femení, ...

L’obra teatral de Màrius Gifreda i Morros (Barcelona, 1895-1958), com gairebé tota la resta de la seva producció literària (novel·la i poesia), ha restat en el mes absolut dels oblits, això quan no s’ha perdut del tot. En ...

Conté: "El contraverí" ( 1998, P23: D12, H11) peça amb cinc petites obres i un díptic, és un antídot a la infàmia de la història on es recullen cinc moments d’horror en cinc llocs i temps diferents -- "El crit dins d’una ...

L’endemà de bodes (1904) és una obra de la primera època, l’estrictament modernista, que es caracteritza, d’una banda, per la producció d’una sèrie de drames de tesi social — entre d’altres, L’Enemic i El mestre nou, ambdues ...

«A principis del segle XX, Ignasi Iglésias es va convertir en un dels referents del teatre modernista (va comptar amb un índex de popularitat equiparable al de Santiago Rusiñol o al d'Àngel Guimerà). Mentre que el teatre ...

Mitjançant diàlegs poètics i no sempre coherents, descobrim que els diners no fan la felicitat i que la imaginació té un paper considerable a la vida. La Rosa fuig del casament proposat per David a fi de viure amb el ...