L’obra teatral de Màrius Gifreda i Morros (Barcelona, 1895-1958), com gairebé tota la resta de la seva producció literària (novel·la i poesia), ha restat en el mes absolut dels oblits, això quan no s’ha perdut del tot. En ...

(Re)coneguda per les diverses modulacions de la seva obra narrativa, Maria Aurèlia Capmany va erigir-se un clos particular en el teatre català dels anys seixanta. En un ambient absolutament impermeable al talent femení, ...

Conté: Antígona (1965. P16: D1, H15), Versió lliure i actualitzada de la tragèdia homònima de Sòfocles a través de la qual l’autor relata l’enfrontament generacional entre la joventut de la ciutat de Tebes. p. 33-99. -- ...

Obra que exalça valors tradicionals molt del gust del món conservador de la Renaixença, com l’obediència filial, la supeditació del desig amorós a l’interès patern, el concepte d’honor i el compromís amb la paraula donada, ...

«A principis del segle XX, Ignasi Iglésias es va convertir en un dels referents del teatre modernista (va comptar amb un índex de popularitat equiparable al de Santiago Rusiñol o al d'Àngel Guimerà). Mentre que el teatre ...