Search
Now showing items 361-400 of 609
L'acollida pública i crítica de «Realitat» en la seva estrena
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
«Voluntat» i l'ideari galdosià
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Una aportación al estudio de la técnica escénica medieval
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1957, Núm. 1
Open Access
Nota sobre dos capítols de «La desheredada».
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Notas al aspecto dramático de la procesión del Corpus en Cataluña
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1957, Núm. 1
Open Access
Ortega y Gasset y el teatro nuevo
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1957, Núm. 1
Open Access
Hans Schlegel y la difusión del teatro español en Alemania
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1957, Núm. 1
Open Access
Apuntes en torno a la dirección de escena como instrumento de actualización
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1969, Núm. 13
Open Access
Materials relatius al teatre català profà dels segles XVIII i XIX
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1975, Núm. 19
Open Access
Joan Puig i Ferreter i la crisi del teatre català (1913-1917)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Open Access
«Alceste»: Tornar a la vida
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1974, Núm. 18
Open Access
Un home genial. (Farsa en un acte. Inèdita)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Open Access
Divagació informativa sobre Joan Puig i Ferreter i la seva obra. Amb especial atenció a «El pelegrí apassionat»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Open Access
Notes per a un estudi de «La dama enamorada»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Open Access
Ramon Vinyes. Esbós biogràfic
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 15
Open Access
Correspondència inèdita
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Open Access
Société et langage dans le théâtre de salon. À la découverte de l ’oeuvre dramatique de Miquel de Palol
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1971, Núm. 14
Open Access
El gran Fracaroli
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1972, Núm. 16
Open Access
Quince años de labor del «Piccolo Teatro» de Milán
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1963, Núm. 8
Open Access
La Passió de Verges
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1963, Núm. 8
Open Access
Hacia una interpretación sociológica del teatro de Peter Hacks
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1976, Núm. 21
Open Access
«Le Bethleem», un mystère paysan contemporaine du nord de la Roumanie
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1976, Núm. 21
Open Access
Xavier Fàbregas i el teatre valencià entre els dos pròlegs de l'«Homenatge a Florentí Montfort»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Open Access
En la segona edició —primera íntegra—de l’obra Homenatge a Florentí Montfort, d’en Josep Lluís i Rodolf Sirera, considerada el punt de partida del nou teatre valencià, s’inclouen dos pròlegs d’en Xavier Fàbregas, que va ...
Dramatúrgies de l’emergència, dispositius relacionals i teatres d’invasió a l’escena balear actual
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Open Access
<p>El present estudi analitza dues propostes escèniques, Krekovic camina i Un buco nella città / Una escletxa a la ciutat, desenvolupades durant el 2018 en el marc del projecte de recerca Arts escèniques al servei de la conscienciació social dut a terme per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). Aquest projecte es concretava en un treball d’investigació i creació artístiques on es feien visibles, escènicament, determinats sectors i àmbits relacionats amb el món del turisme que havien patit marginació i precarietat laboral. El treball consistia a crear propostes escèniques que donaven lloc a una recerca sobre la pròpia praxi teatral contemporània, jugant amb dramatúrgies invasores en els espais públics a partir de dispositius relacionals des d’estratègies participatives que donessin lloc a l’acció col·lectiva. Els dos dispositius tenien, per una banda, un clar objectiu de conscienciació social i, per l’altra, un objectiu experimental i d’innovació. Tot això va provocar una reflexió sobre la performativitat, la teatralitat i els components del joc dramàtic, especialment la funció activa de l’espectador.</p>
<p>Els dispositius presentats aconseguiren activar una potència transformadora de la realitat social a través de l’activitat artística mitjançant la invitació a convertir els espectadors en actors participants de l’acció realitzada: des de la defensa de la identitat d’un barri marginat fins a la intervenció i la subversió de la lògica urbana per lluitar contra la massificació turística de les ciutats, retornant al seu encant des d’una vessant poètica.</p>...
<p>The present article analyses two theatre productions — Krekovic camina and Un buco nella città / Una escletxa a la ciutat — developed during 2018 within the framework of the research project The Performing Arts at the Service of Social Awareness-Raising carried out by the Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). This project resulted in a work of artistic research and creation highlighting, from a theatre perspective, specific sectors and fields related to the world of tourism that had suffered marginalisation and job insecurity. It consisted of creating theatre productions leading to research on the contemporary theatre praxis itself, playing with invading dramaturgies in public spaces based on relational devices from participatory strategies that gave rise to collective action. The two devices had, on the one hand, a clear objective of social awareness-raising and, on the other, an experimental and innovative objective. This caused a reflection on performativity, theatricality and the components of the dramatic game, particularly the audience’s active function.</p> <p>The devices presented managed to activate a transformative power of the social reality through the artistic event by inviting the audience to become actors participating in the performance: from the defence of the identity of a marginalised neighbourhood to the intervention in and subversion of the urban logic to fight against the impact of mass tourism in the cities, poetically returning to their charm.</p>...
<p>The present article analyses two theatre productions — Krekovic camina and Un buco nella città / Una escletxa a la ciutat — developed during 2018 within the framework of the research project The Performing Arts at the Service of Social Awareness-Raising carried out by the Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). This project resulted in a work of artistic research and creation highlighting, from a theatre perspective, specific sectors and fields related to the world of tourism that had suffered marginalisation and job insecurity. It consisted of creating theatre productions leading to research on the contemporary theatre praxis itself, playing with invading dramaturgies in public spaces based on relational devices from participatory strategies that gave rise to collective action. The two devices had, on the one hand, a clear objective of social awareness-raising and, on the other, an experimental and innovative objective. This caused a reflection on performativity, theatricality and the components of the dramatic game, particularly the audience’s active function.</p> <p>The devices presented managed to activate a transformative power of the social reality through the artistic event by inviting the audience to become actors participating in the performance: from the defence of the identity of a marginalised neighbourhood to the intervention in and subversion of the urban logic to fight against the impact of mass tourism in the cities, poetically returning to their charm.</p>...
La teología sobre el demonio en el drama calderoniano
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1959, Núm. 4
Open Access
Autos Sacramentales en Madrid hasta 1636
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1959, Núm. 4
Open Access
Generar memoria: Propuestas escénicas «in situ» concebidas a partir de la antigua penitenciaría, actualmente Centro de las Artes de San Luis Potosí
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Open Access
<p>El Centro de las Artes de San Luis Potosí se encuentra establecido en lo que anteriormente fue una penitenciaría, concebida desde el modelo arquitectónico del panóptico. En ella se llevó a cabo un proyecto de rehabilitación ...
Bibliografia Teatral Catalana, 1982-1983
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1985, Núm. 26
Open Access
Giros queer del teatro político: Disidencias sexuales expandidas en el teatro contemporáneo chileno
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Open Access
<p>El siguiente trabajo comprueba la presencia de discursos sexodisidentes en el teatro político contemporáneo chileno surgido en un contexto de intensos movimientos estudiantiles feministas (2017-2019). Tres propuestas ...
Fàbregas: la necessitat de lluitar, la vocació de saber (aproximació a un compromís intel·lectual)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Open Access
L’esperit reservat d’en Fàbregas constituí en bona part l’actitud que el personatge adoptà per defensar una independència radical respecte a moviments i grups que conformaven el seu entorn. En Fàbregas s’«alinea amb les ...
Qüestions preliminars a la semiòtica teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1984, Núm. 25
Open Access
<p>This article tries to shed light, by going over a series of texts, on whether it is possible or legitimate to make a semiotic analysis of the theatre and, at the same time, to delimit the relevance —the nature, so to speak— of the theatrical phenomenon. In the first part of the work —Theatre and Communication— there is an analysis of objections to theatre semiotic based on what may be defined as Panlinguistic Reductionism. This identifies language and communication, tongue and code, in a tautological way and considers double articulation to be essential in order to speak of language (Mounin, La Communication Théatrale, 1969). Metz, Eco and above all Ruffini (who defines the concept of Code by taking up Prieto's notions of sematic and noetic fields) expose the contradictions and errors implicit in mechanical, a priori transpositions of linguistic methods and notions to other semiotic fields. Mounin considers the relationship between stage and public to be one of stimulation but not of communication. But this objection stands on an erroneous base, since what is defined as «transposition among codes» really means «transposition between noetic fields with different codes».</p>
<p>The second part —The Object of Theatrical Semiotics: from the Text to the Performance— certifies the theatre’s complexity and code-variety or, as De Marinis says, the multidimensionality and heterogeneity of the theatrical phenomenon or again, as Marthes says, the theatre’s “informational polyphony”. Various works are analysed which, starting from the above-mentioned panlinguistic reductionism, reduce the semiotic analysis of the theatre to an analysis of the written text: Ingarden (who reduces the essence of the theater to the whitten text), Jansen (who considers the text as an invariant and the performance as a variant), Pagnini (who gives to the text the stature of profound structure and to the performance that of superficial structure), Gullí-Pugliatti (who considers the written text to be a metatext that describes the performance). After defending the relevance of the performance, a semiotics of transdisciplinary theater capable of avoiding panlinguistic reductionism is proposed.</p>...
Mestres Quadreny, un compositor per als confins teatrals de la música
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1983, Núm. 22
Open Access
<p>Interview with Josep Mestres Quadreny, a Catalan and postrnodern cornposer, where there are included all the different aspects of his musical training between 1945 and 1955; he refers both to his country's situation and to other Catalan contemporary rnusicians. Mestres Quadreny also rnakes a historical and sociological analysis of the traditional genders of musical theatre, such as opera, ballet and «zarzuela» (a particular Spanish version of the German sing-spiel) and a personal reflection both on the present experirnentation in the field of postmodern music (electronic music and “aléatoire” music) and on the limits of the musical script. He devotes a great part of that interview to explain in detail some of his experiences together with Joan Brossa, a Catalan and postmodern poet and playwright, on the use of the elements of the traditional concert in the theatre, a field of the postmodern show where we can consider themselves the pioneers.</p>...
Estructura i funcions a l'obra dramàtica. Anàlisi d'«El retaule del flautista»
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1976, Núm. 21
Open Access
Planificación teatral en la República Democrática Alemana
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1976, Núm. 21
Open Access
Simposi Internacional d'Estudis Escènics: «Facin joc! Formats, dispositius i aparells d’interacció (a l’escena relacional)» (relatoria)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Open Access
<p>Aquesta és una relatoria plena de forats i buits, també de places.</p>
<p>A priori, l’elecció d’aquest format respon a la voluntat de deixar per escrit i seguint l’ordre cronològic «allò que va passar» durant les tres jornades d’octubre de 2020 en el simposi Facin joc!, el tercer de la revista Estudis Escènics. Comprèn tot un espectre que va de la transcripció més notarial al document resumit o la paràfrasi, passant per l’empremta, la traça o el rastre.</p>
<p>Això no obstant, si se segueix amb la lectura, aviat es constatarà que «una cosa son las ideas, otra cosa es lo que pasa». La qualitat saltironadora de la dinàmica de Fem joc!, amb esdeveniments simultanis (per programa) o encavalcats (per contingència), portava implícita, per a qui hi participava, l’acte de la tria: què sí, què no. La lectura situada del que segueix passa per dialogar amb la persona que escriu aquest article, participant en el simposi per via triple: relatora, conferenciant i, sempre i sobretot, espectadora.</p>
<p>És així com la naturalesa documental d’aquesta relatoria és eclèctica i es pot entendre com una guia no reglada —o un índex de vint mil paraules— per a la lectura del número 46 de la revista de l’Institut del Teatre. Alguns dels forats o esdeveniment dels quals aquí no hi ha testimoni podran cobrir-se amb articles que els autors de conferències, comunicacions o dispositius aporten a la revista, encara que potser desviats (o corregits o matisats) en relació amb el que es va sentir i veure l’octubre de 2020 als espais de l’Auditori, al Teatre Estudi o als carrers de Montjuïc (de l’Atri de l’Institut al Teatre Grec). Qui tingui el privilegi d’haver-hi estat llavors i de llegir el número ara, possiblement mancarà de la memòria per aplicar criteris de rigor i fidelitat entorn de l’acte i el registre. I és així com ha de ser.</p>
<p>D’altra banda, aquí es trobaran petites «places», tímides obertures enciclopèdiques formatades com a notes a peu de pàgina amb la voluntat de situar contextualment l’enunciació del simposi i de qui hi participava, i també d’ampliar els referents aportats. Això, junt amb tot el que s’ha dit anteriorment, atorga al conjunt de l’últim número de la revista una lògica d’hipertext —ergo, relacional— del tot coherent amb el focus del simposi.</p>...
Análisis de la videoescena para la crítica social en el teatro intermedia de Agrupación Señor Serrano
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Open Access
<p>Este trabajo analiza la dramaturgia de la videoescena —el medio audiovisual insertado en las artes escénicas— en cuatro espectáculos de Agrupación Señor Serrano. La compañía emplea recursos como la captura y proyección ...
Teatralidades fantasmales: el espectro de lo público en la obra de Oscar Masotta y Dora García
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2021, Núm. 46
Open Access
<p>Este artículo analiza la situación como una categoría estética y un modo de creación de un entorno público. La pone en diálogo con los niveles de la representación y la acción. Se estudia la teatralidad de la situación, es decir, sus mecanismos de representación específicos los modos de relación que plantea. Este planteamiento se concreta, a nivel histórico, a través de dos contextos distintos: la recepción del happening en Argentina en los años sesenta, impulsada por Oscar Masotta; y la recuperación de la obra de este último, por Dora García, a través del proyecto Segunda vez (2014-2018).</p>...
<p>This article analyses the situation as an aesthetic category and a way of creating a public environment, relating it with the levels of representation and action. It examines the theatricality of the situation; that is, its specific representation mechanisms and the modes of relationship it poses. This approach is specified, at a historical level, through two different contexts: the reception of the happening in Argentina in the 1960s, promoted by Oscar Masotta, and the revival of the latter's work, by Dora García, through the project Segunda vez (2014-2018).</p>...
<p>This article analyses the situation as an aesthetic category and a way of creating a public environment, relating it with the levels of representation and action. It examines the theatricality of the situation; that is, its specific representation mechanisms and the modes of relationship it poses. This approach is specified, at a historical level, through two different contexts: the reception of the happening in Argentina in the 1960s, promoted by Oscar Masotta, and the revival of the latter's work, by Dora García, through the project Segunda vez (2014-2018).</p>...
Els joves escenògrafs. Dossier fotogràfic. Deu testimoniatges: Anna Bonet, Antoni Bueso, Ricard Calventus, Roser Caritx, Deborah Chambers, Joan Duran, Xavier Millan, Agnès Ricart, Miquel Ruiz, Teresa Salvadó
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Open Access
Un cop d'ull a la programació de les últimes temporades teatrals catalanes permet detectar la presència —cada vegada més insistent i sòlida— d'un conjunt de joves escenògrafs, en molt casos sortits del Institut del Teatre, ...
Xavier Fàbregas, historiador del teatre català modern
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1989, Núm. 30
Open Access
A partir del 1966, Xavier Fàbregas, va iniciar un pla de recerca de base històrica sobre el teatre català modern orientant-la a sistematitzar, classificar y redefinir en termes ideològics i literaris la immediata tradició ...
El trasllat de miralls (Consideracions sobre l'escenografia catalana dels vuitanta)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1990, Núm. 31
Open Access
Durant els anys seixanta i setanta sorgeix amb força a Catalunya una iniciativa encaminada a innovar la concepció general de l'espai i de l'estètica visual del teatre que segueix de prop l'evolució internacional. L'obra ...