Search
Now showing items 341-360 of 609
Theatre Architecture Mapping: Catalogue of Berlin Performing Spaces
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>The digital reproduction of the theatre architecture collection of the Technische Universität Berlin provides extensive documentation for research and contextualisation. With more than 10,000 photographs, drawings and ...
FFF: The Friendly Face of Fascism. Per una estètica dels dispositius
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>Manifest de la companyia teatral The Friendly Face of Fascism creada l’any 2008 per Roger Bernat i altres, on s’elaboren les directrius d’una estètica dels dispositius.</p>
Carmen Tórtola Valencia, la construcció dels personatges
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
Carmen Tórtola Valencia (1882-1955) va ser una ballarina de danses orientals i d’estil lliure, reconeguda per molts intel·lectuals i artistes, que va viure el seu moment de glòria durant el primer quart del segle xx. Dona ...
The Ignorance of Participation as an Act of Poetic Resistance: Introduction to the Manifest of the Company FFF: "The Friendly Face of Fascism"
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>The following introduction seeks to provide some of the main characteristics of the scenic poetics set out in the manifest "FFF: The Friendly Face of Fascism. For an Aesthetics of Devices" that Roger Bernat and Roberto Fratini present in the journal Estudis Escènics.</p>
<p>Although the participation and involvement of the spectator are the main features of the poetics of the company, the authors emphasise in the manifest certain opposition to and betrayal of participation based on the emancipation and festive illusion of the audience (in opposition to what happened in 1960s and 1970s theatre). The participatory devices conceived by the company create systems in which the spectators-dependants can fulfil or distort the instructions conveyed by the dramaturgical design while being able to develop critical thought faced with their role and fictional stance. In this way, there is an ignorance of participation, which is the company’s stylistic hallmark.</p>
<p>The manifest, in this respect, very clearly sets out its idea of participation, based on a mobilisation of the audience far removed from the principles of disinhibition. Fratini and Bernat stress the importance of inhibition faced with disinhibition to understand participation as pure aesthetic data, a format that enables the social and political role of the spectators to be re-imagined.</p>...
<p>La siguiente introducción quiere proporcionar algunas de las principales características de la poética escénica expuesta en el manifiesto FFF: The Friendly Face of Fascism. Para una estética de los dispositivos que Roger Bernat y Roberto Fratini presentan en la revista Estudis Escènics.</p> <p>Si bien la participación y la implicación del espectador constituyen los datos principales de la poética de la compañía, los autores subrayan en el manifiesto una cierta oposición y traición de la participación basada en la emancipación y la ilusión festiva del público (en antítesis a lo que ocurría en el teatro de los años sesenta y setenta). Los dispositivos participativos ideados por la compañía crean sistemas en los que el espectador-dependiente puede cumplir o tergiversar las instrucciones transmitidas por el diseño dramatúrgico y, al mismo tiempo, puede desarrollar un pensamiento crítico frente a su rol y su posición ficcional. De esta manera, se produce un desconocimiento de la participación que es la cifra estilística de la compañía.</p> <p>El manifiesto, en este sentido, expone de forma muy clara cuál es su idea de participación, basada en una movilización del público muy lejana de los principios de desinhibición. Fratini y Bernat exponen la importancia de la inhibición frente a la desinhibición para entender la participación como puro dato estético, un formato que permite repensar el rol social y político del espectador.</p>...
<p>La siguiente introducción quiere proporcionar algunas de las principales características de la poética escénica expuesta en el manifiesto FFF: The Friendly Face of Fascism. Para una estética de los dispositivos que Roger Bernat y Roberto Fratini presentan en la revista Estudis Escènics.</p> <p>Si bien la participación y la implicación del espectador constituyen los datos principales de la poética de la compañía, los autores subrayan en el manifiesto una cierta oposición y traición de la participación basada en la emancipación y la ilusión festiva del público (en antítesis a lo que ocurría en el teatro de los años sesenta y setenta). Los dispositivos participativos ideados por la compañía crean sistemas en los que el espectador-dependiente puede cumplir o tergiversar las instrucciones transmitidas por el diseño dramatúrgico y, al mismo tiempo, puede desarrollar un pensamiento crítico frente a su rol y su posición ficcional. De esta manera, se produce un desconocimiento de la participación que es la cifra estilística de la compañía.</p> <p>El manifiesto, en este sentido, expone de forma muy clara cuál es su idea de participación, basada en una movilización del público muy lejana de los principios de desinhibición. Fratini y Bernat exponen la importancia de la inhibición frente a la desinhibición para entender la participación como puro dato estético, un formato que permite repensar el rol social y político del espectador.</p>...
Artes Vivas: definición, polémicas y ejemplos
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
El artículo revisa el concepto de Artes Vivas en el ámbito de las artes escénicas en España y se interroga sobre qué tipo de manifestaciones artísticas podría abarcar el término Artes Vivas. La relevancia de este artículo ...
La caza de brujas. El chivo expiatorio de la mediciona moderna («Vinegar Tom»)
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
Este artículo explora la obra de teatro Vinegar Tom (1976) de la dramaturgainglesa Caryl Churchill (1938). Los objetos de estudio son la figura del otro,uno de los temas principales de Churchill, la caza de brujas que tuvo ...
El credo poético como sistema de reflexión autónoma acerca de los procesos de creación escénica
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
<p>En el presente trabajo introducimos la categoría de credo poético que hemos elaborado al problematizar los modos en que un artista escénico genera reflexión dentro de y en torno a su práctica. El credo poético de un ...
Els teatres de la ciutat de Barcelona i l’art comunitari: una aproximació
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>Al llarg de la darrera dècada, les polítiques culturals i teatrals han tendit a integrar el concepte de la «cultura com a recurs» (Yúdice, 2003) amb l’objectiu de transcendir-lo des d’una perspectiva de sostenibilitat ...
Nocturno de «Café Müller». Una lectura
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
En este trabajo se analizan las fraseologías, los objetivos poéticos y los temas de Café Müller de Pina Bausch (1978), tratando de subrayar, por un lado, los múltiples vínculos entre su poética y las formas de anacronismo ...
Al refugi, a l’edifici i a la intempèrie. Quatre casos de reciclatge en l’arquitectura teatral
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>The article focuses on four cases in the area of Barcelona of arts buildings and facilities with a theatre auditorium, which in the last twenty years have recycled and restored former cultural centres and association ...
Theatre and Architecture in Palma
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>The study of the place of theatre in Palma is research that shows its existing, closed and vanished venues throughout the history of the city. It is apreliminary and ongoing inventory covering 98 performance spaces, ...
Algunes qüestions sobre la relació de Fabià Puigserver amb Polònia
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>Quan es parla de la trajectòria vital i artística de Fabià Puigserver indefectiblement es fa referència a la seva experiència i a la seva formació com escenògraf a Polònia, on visqué i s’educà entre 1951 i 1959. Segons ...
El meu recorregut per/amb Strindberg
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2020, Núm. 45
Open Access
<p>Aquesta comunicació repassa les etapes que Jean-Pierre Sarrazac ha tingut en relació amb August Strindberg des del 1983 fins al 2018, en les seves aportacions com a director d’escena, dramaturg, assagista i autor dramàtic. ...
Lluèrnia, escenografies de llum i foc a l’espai públic
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>Lluèrnia, festival del foc i de la llum, és un esdeveniment anual que se celebra a Olot, el segon dissabte de novembre, i que convida creadors de diverses disciplines a plantejar una nova mirada sobre els espais urbans ...
Urban Ruptures as Pre-Existing Potentials of Theatre: The Arnau Project
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>In this article, we will start from the axiom that, as a place of confluence of opposing forces, the city provides the conditions for various ruptures to manifest as urban circumstances and as structuring and destructuring ...
La localització espacial de l’activitat teatral. Una anàlisi a partir del cas de Barcelona
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
<p>Les activitats culturals —i els teatres no en són una excepció— interactuen amb els espais urbans on s’implanten. Ara bé, malgrat aquest potencial, pocs estudis han analitzat les interaccions entre teatres i espai urbà. ...
Editorial
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2019, Núm. 44
Open Access
Problèmes des dramaturges français
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2013, Vol. 0, Núm. 39-40
Open Access
Estrategias dramáticas brechtianas en las obras Cloud Nine y Top Girls de Caryl Churchill. El extrañamiento en Betty de Cloud Nine y en Marlene de Top Girls
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 2018, Núm. 43
Open Access
<p>Este trabajo se centra en el análisis de los textos teatrales Cloud Nine (1979) y Top Girls (1982) y los sobrepone a la teoría del extrañamiento de Bertolt Brecht. Una de las metas de este trabajo es el de estudiar ambas ...
«Accions» i La Fura dels Baus
Article
Estudis escènics: quaderns de l'Institut del Teatre. 1986, Núm. 28
Open Access
<div id="articleAbstract">
<div>
<p>La Fura dels Baus has gone across the Iberian Peninsula performing Accions and it has reached Argentine. People has thought that the group was bom with this show but that is not true. We should know its history. La Fura dels Baus appears in 1979 and in 1982 is reorganized. Its first actions have taken place in the streets of Sitges in 1983. Nowadays La Fura is composed of ten members and they define themselves as a theatre-music cooperative. One of the writings signed by the group is entitled “Manifest canalla” and reads as follows: «every action is a practical exercice, an agressive performance against the audience's passivity». Accions is a show which has been constructed in an empiric way: its plasticity is a combination of both painting and sculpture. They have never started from an academic idea to resolve plastic questions. Pyrotechnics are an important element in the show. In Accions there is neither actors nor characters but people perfoming actions. You can only talk about it in full details after having seen the show several times.</p>
</div>
</div>
<div id="articleFullText"> </div>...