<p>En el presente trabajo introducimos la categoría de credo poético que hemos elaborado al problematizar los modos en que un artista escénico genera reflexión dentro de y en torno a su práctica. El credo poético de un ...

Segons el llibre de recent publicació Lob des Realismus (Elogi del realisme) de Bernd Stegemann, el teatre postdramàtic ha caigut en el parany de posicions postestructuralistes i postmodernes i malauradament no ha aconseguit ...

<p>Este trabajo se centra en el análisis de los textos teatrales Cloud Nine (1979) y Top Girls (1982) y los sobrepone a la teoría del extrañamiento de Bertolt Brecht. Una de las metas de este trabajo es el de estudiar ambas ...

«A Teatre-dansa. Tradicions i llibertats l'autora recull l'experiència d'un gènere, el teatre-dansa, que es basa en l'anàlisi directa de la realitat. A Alemanya van sorgir unes inquietuds -no solament dins l'àmbit de la ...

Entrevista a Iago Pericot: ""Mi entrada en el mundo del teatro fue una casualidad. Un director amigo mío, Joseph Codina, necesitaba un escenógrafo, y yo y un hermano mío hicimos una escenografía con los derribos que había ...

«Coriolà és conscient, després de parlar amb la seva mare que les coses han canviat: «Oh mare, mare! ¿Què haveu fet?» Però Coriolà no cedeix per penediment o per compassió, sinó per càlcul. A través de tota l'obra, l'heroi ...

Carles Batlle ha pres la figura i l’obra d’Adrià Gual per entrar a fons en el teatre del tombant de segle. Aquest estudi s’ha convertit en la demostració més palpable dels lligams entre aquest teatre i les dramatúrgies més ...

Exemplar que aplega una vintena de peces de K. Valentin, agrupades en monòlegs, diàlegs, cançons i escenes i peces. Monòlegs: La Peixera. La Carta d'amor. Botó de coll i agulles de rellotge. Per què els teatres són buits. ...

"Síntesi reveladora i fascinant de la ingent aportació que en la literatura, el teatre, el cinema, les arts plàstiques, la pedagogia i la consciència col·lectiva ens va aportar Adrià Gual en una vida fecunda, de la qual ...

Volum dedicat al director d'escena Josep Anton Codina, un dels noms capitals del teatre independent, i qui va ser professor de l'Institut del Teatre.